martes, 29 de noviembre de 2016

Tasca 1 Itziar i Maria


Sistema de referència




Aquest és l'esquema del sistema de referència que hem elegit: situant la finestra als 5,15m i el piso 0m. La velocitat i l'acceleració (tangencial) seran negatives i tindran el mateix sentit lo que indica que el mòbil serà un MRUA perquè porta acceleració.
















Velocitat mitjana

La velocitat mitjana de l'ou serà igual que la instantània al llarg de la caiguda de l'ou? 


No perquè és un MRUA, és a dir, té acceleració perquè actua la força de la gravetat cap avall i és tangencial perquè lo que varia es el mòdul del vector velocitat i la rapidesa augmenta perquè l'acceleració i la velocitat tenen el mateix sentit.


Quin tipus de moviment efectuaria l'ou si la velocitat mitjana fóra en tot moment igual a la seva instantània?

Un moviment rectilini uniforme, perquè la velocitat no varia i això indica que la acceleració és igual a 0.

Tasca 2 Itziar i Maria

Quins efectes produeixen les forces sobre els cossos? Aplica això al cas de l'ou.

Normalment trobem la força P(pes) i la N(normal). Quan es produeix una acceleració també tenim la força F i la Fr(de fregament). En l'ou tenim la força P, la força de gravitació i la Fr pel dispositiu.

Fes un esquema de totes les forces que apareixen sobre l'ou, quan es deixa caure sense cap artefacte, abans de llançar-lo, quan està en l'aire i quan arriba a terra.


Justifica perquè poses o no la força de fregament quan l'ou està caient. Indica també si hi ha algun moment en que l'ou està caient i la força resultant que actua sobre ell és zero.

Quan l'ou està en l'aire si hi ha un poc de fregament pro no el posem perquè el suposem menyspreable. No hi haurà cap moment en què la força resultant siga 0 perquè sols actua la força P.

Relaciona les forces que actuen sobre l'ou amb el moviment que tenen.

MRUA perquè s'incrementarà en mòdul la velocitat per les forçes.

Torna a fer el mateix d'abans però ara quan l'ou cau amb l'artefacte que has dissenyat.

Hi haurà un fregament. En un principi Fr serà molt menuda ja que la velocitat de l'artefacte també ho és. A mesura que accelera i la velocitat augmenta, Fr també augmenta, i la Fresultant va aproximant-se a 0. Finalment, Fr=P, la força resultant serà nul·la i la caiguda del dispositiu un MRU.

Qui fa major força quan l'ou cau: la Terra sobre l'ou o l'ou sobre la Terra? Raona el que contestes.

S'aplica el tercer principi que diu que les dos forces seran igual en mòdul i direcció però tindran diferent sentit. Per tant fan la mateixa força l'un sobre l'altre.

Explica raonadament que hi hauria de fer per posar a l'ou en òrbita. Seria això possible molt a prop de la superfície de la Terra? Per què?


Caldria anarse’n fora a l’espai; perquè la terra atrau a tots els cossos. Aleshores, tots els objectes que estan prop de la terra cauen pel pes. O una altra forma seria llançar-lo paral·lelament a la superfície terrestre a la altura que volem que orbite.

Analitza si es podria fer l'experiment de l'ou en la Lluna.


Si que es podria fer l’experiment, es deixaria caure l’ou  desde 5 metres d’altura, i mesurariem quant tarda en caure. Però al ser la g= 3’71m/s2  el temps de caiguda variaria. 
L’ou no caurà amb la mateixa acceleració ja que aquesta varia en relació a les forces, una d’elles la gravetat; el mateix passarà amb la velocitat que varia amb l’acceleració, i com no efectua un MRU, va augmentant.

Si es llançara des de la mateixa altura, amb quina velocitat arribaria a la superfície de la Lluna? Tardaria en arribar l'ou el mateix temps si es deixa en caiguda lliure o es deixa caure amb l'artefacte preparat?


v= x+a·t     x=xo+vo(t-to) +1/2a (t-to)2 
  
v= 5’15+ 1’622t          x= 5’15 + ½  (1’622t)2

 v=5’15 + 1’622·6,465=   15’6 v                x= 6,465t 
Arribaria amb una velocitat molt inferior a la de la terra degut a que la gravetat es menor, i no, no tardaria el mateix temps perquè la variable de la velocitat influeix.

jueves, 26 de mayo de 2016

Exercicis addicionals

De la primera fitxa he acertat 47 de 50 que suposa el 94%.
De la segona 48 de 50 que és el 96%.
I la tercera no la he feta perquè ho domine i la monotonia no m'agrada.
La part que més me costa es anomenar i la que menys dissociar.
He trobat un error en el solucionari: pag. 54 exercici 3 apartat g és una S de sulfur no una O d'òxid.

Examen de prova del objectiu 15

1. Ajusta les següent equacions químiques i posa per escrit el que significa cada reacció. 

3Ag +  4HNO3 -- NO +  2H2O +  3AgNO3
3 àtoms de Ag reaccionen amb 4 mòlecules de HNO3 per formar 1 molècula de NO 2 molècules de H2O i 3 molècules AgNO3

Ag2SO4 + 2NaCl -- Na2SO4 + 2AgCl 
1 molècula de Ag2SO4 reacciona amb 2 molècules de NaCl per formar 1 molècula de Na2SO4 i 2 molècules de AgCl

4FeS2 + 11O2 -- 2Fe2O3 + 8SO2
4 molècules de FeS2 reacciona amb 11 molècules de O2 per formar 2 molècules de Fe2O3 i  8 molècules de SO2

2.El ferro oxidat té més massa que el ferro. Significa això que quan el ferro s'oxida (canvi químic) no es compleix la llei de la conservació de la massa?

En els canvis químics al principi tenim unes substàncies i al final unes altres que les distingim perquè tenen propietats diferents. Si que se compleix perquè aparentment contradiu la llei de conservació de la massa perquè no s’ha tingut en compte la massa d’oxigen que reacciona amb el ferro.

3.Quina quantitat de molècules d'òxid de liti (Li2O) hi ha en un 0,5 mol d'òxid de liti? Quina massa de liti tenim en aquesta quantitat de Li2O? Dades: Ar (Li)=6,9 u, Ar (O)=16 u.

0,5 mol Li2O · 6.022·10(23) molècules de Li2O / 1 mol Li2O = 3,011(23) molècules de Li2O
13,8 g de liti en una molècula de Li2O i 4,15(24) en un 0,5 mol de Li2O

4.Quantes molècules hi ha en 165 g d'aigua oxigenada (H2O2)? Quant àtoms de H hi ha?  Dades: Ar (H)=1 u, Ar (O)=16 u.

165g H2O2 · 6,022·10(23) molècules de H2O2 / 34g H2O2 = 2,92·10(24) 
En una molècula de H2O2 hi ha 2 àtoms d'H. En 2,92·10(24) molècules de H2O2 hi ha 5,84·10(24) àtoms d'H.

6.Explica d’acord amb la teoria de les col·lisions que passa quan l’aigua es descompon en hidrogen i oxigen.


Aplicant la teoria cinètica, a vista microscópica les molècules es mouen continuament. L'hidrogen i l'oxigen xoquen entre sí i amb les parets del recipient on es troben. Aquestes molècules poden trencar-se i dividir-se en els àtoms que les formen, si xoquen amb l'energia suficient, i així formar-se la nova molècula de H2O.

domingo, 24 de abril de 2016

Examen de prova dels objectius 12 i 13

1. Indica raonadament quants electrons comparteixen cada àtom de Cl quan formen una molècula de Cl2. Fes algun dibuix o diagrama on representes els electrons de l’última capa de cada àtom de Cl en la molècula de Cl2 i que es distingisquen clarament els electrons que es comparteixen. Dada: Z(Cl)=17

Z(Cl)=17 significa que té 17 p i 17 e-
En la primera capa tindrà 2 e-, en la segona 8 e- i en la tercera 7 e-
Per tindre l'última capa plena li fa falta 1 e-
Per això comparteix un e- (de l’ùltima capa) amb un altre àtom de clor


2. Indica raonadament quants electrons comparteixen cada àtom de N i H quan formen una molècula d’amoníac NH3. Fes algun dibuix o diagrama on representes els electrons de l’última capa de cada àtom del N i el H en la molècula de NH3 i que es distingisquen clarament els electrons que es comparteixen. Dades: Z(N)=7 i Z(H)=1.

L’amoníac está  format per 3 àtoms d’hidrogen i 1 de nitrogen.

Z(N)=7 té 7 p. i 7 e-.
En la primera capa té 2 e- i en la segona 5 e-
Li falten 3 e- per a tindre l'última capa plena

Z(H)=1 té 1 p i 1 e-
En la primera capa té 1 e-
Li falta 1 e- per a tindre l'última capa plena

Per a tindre l’última capa plena, el nitrogen comparteix un e- amb cada àtom d'hidrogen, i els 3 àtoms d'hidrogen, el seu e- amb el nitrogen



3. Calcula les masses moleculars de l’àcid nítric HNO3 i el metà CH4. Dades: Ar(H)=1 u, Ar(N)=14u, Ar(O)=16 u, Ar(C)=12 u.

HNO3 és una molècula que està formada per 1 àtom d'H, i un altre  àtom de N i 3 àtoms d'O
1+14+16·3=63u

CH4 és una molècula que està formada per 1 àtom de C i 4 àtoms d'H
12+1·4=16u


4. Classifica raonadament si les següents substàncies apareixen en la natura com àtoms aïllats o molècules i si són elements o compostos: Cl2, Kr, Xe, NH3, CH4, N2, CO2.

Cl2 - molècula (perqué està format per més d'un àtom) element (perquè està format per un sol tipus d'àtom)
Kr - àtom (perquè està format sols per un àtom) element (perquè està format per un sol tipus d'àtom)
Xe - àtom (perquè està format sols per un àtom) element (perquè està format per un sol tipus d'àtom)
NH3 - molècula (perquè està format per més d'un àtom) compost (perquè està format per més d'un tipus d'àtom)
CH4 - molècula (perquè està format per més d'un àtom) compost (perquè està format per més d'un tipus d'àtom)
N2 - molècula (perquè està format per més d'un àtom) element (perquè està format per un sol tipus d'àtom)
CO2 - molècula (perqué està format per més d'un àtom) compost (perquè està format per més d'un tipus d'àtom)